Durant els últims anys molts autors han parlat de la memòria dels seus familiars mitjançant el còmic. Pel fet de pertànyer a diverses generacions, alguns ens han parlat dels seus pares -Antonio Altarriba o Miguel Gallardo- i d’altres de la generació dels seus avis -Paco Roca-. En el cas de Jaime Martín, dibuixant nascut i resident a L’Hospitalet de Llobregat, la seva obra l’ha portat a parlar de totes dues. Després d’haver iniciat la seva carrera ben jove a publicacions com Rambla o El Víbora i haver-se guanyat les garrofes durant anys treballant al mercat francès, Martín va aconseguir un prestigi que li permeté d’afrontar una història realment personal amb total llibertat.

Com a professor, les dates nadalenques sempre són d'agrair. Després d'un primer trimestre llarg i feixuc, el descans es fa necessari. Dies de desconnexió, de trobades familiars i gaudir del temps lliure. Però sempre hi ha un aspecte que complica l'escena: encertar amb els regals. Ja fa uns quants anys que intento regalar còmics fins i tot a gent que no en llegeix i, sense vantar-me'n gaire, la veritat és que sempre funciona. No és que jo sigui un gran coneixedor de la naturalesa humana i contínuament trobi allò adient per a cada persona, no. Són els còmics els que m'ho posen fàcil. Per tal de simplificar-vos la tria, us deixo deu propostes que segur que tindran èxit.

No he llegit Intemperie, la novel·la de Jesús Carrasco en què es basa el còmic del Javi Rey. No en coneixia ni el dibuixant, ni l’escriptor, ni en tenia cap referència. Després de donar-hi una ullada superficial, el color va atreure tota la meva atenció. La sensació d’aridesa, els paisatges que dominaven bona part de l’obra i l’escassetat de text em van decidir a iniciar la lectura. Va ser un gran encert.