Des de fa un any i mig l’independentisme no para de repetir el mantra “s’ha d’eixamplar la base”. De fet, s’ha convertit en una obsessió que, sovint, produeix discussions absurdes. La realitat, més enllà de les declaracions, és que l’independentisme es mou entre dues grans bosses de votants: els unionistes de JxSí i els independentistes de CSQEP. Aquest article busca explicar com s’ha de guanyar un referèndum i sota quina base s’ha de moure una futura campanya electoral. Per fer això, les dades proporcionades pel CEO són un perfecte GPS.
Les xifres mostren que hi ha nexes que podríem utilitzar durant el referèndum. Les formacions independentistes han d’entendre que aquests votants s’aconsegueixen fent campanya als llocs de frontera i dotant de seriositat el procés. És així, perquè no es guanyarà cap referèndum mentre es rebutgi l’elector catalanista de centreesquerra que votaria a favor de la secessió. En el cas del votant unionista de JxSí, els seus inputs són diferents i en fan un votant que cal assegurar i no cercar. Entitats com Participa han delimitat molt bé el votant de frontera mitjançant l’ús de tècniques quantitatives i qualitatives. Per tant, espero que en cas de dubte el lector pregunti sense por.
El vots estan delimitats
Molts es pregunten on són els vots. La resposta és que ens movem en una bossa de 181.500 vots independentistes per la banda de CSQEP (dividida entre 97.500 vots totalment independentistes i 84.000 que segurament votarien a favor) i 116.700 a la banda unionista de JxSí. Pot semblar que aquesta quantitat de vots sigui molt gran però ens movem en percentatges molt baixos.
Uns són més atrevits que altres
Una de les preguntes més interessants del CEO diu: la gent s’enfronta, sovint, a riscos quan ha de prendre decisions econòmiques, professionals o en altres aspectes de la vida. Com es posicionaria vostè en una escala de 0 a 10, tenint en compte que 0 és “gens disposat/ada a assumir riscos” i 10 “totalment disposat/ada a assumir riscos?” Aquesta pregunta és importantíssima, perquè permet diferenciar entre diferents tipus de votants. Les dades analitzades ens demostren que el votant independentista de CSQEP no té cap mena de por al risc, patró que també s’evidencia a la CUP i al votant independentista de JxSí. El cas del votant unionista de JxSí és diferent: té més por a prendre decisions. Això, com veurem més endavant, amaga una relació molt acusada amb l’edat.
Un patró repetit
A l’eix esquerra-dreta es repeteix el mateix patró que amb l’aversió al risc: un electorat independentista de CSQEP que va del centreesquerra a l’esquerra i un electorat no independentista de JxSí que és centrista pur. Això no és ni bo ni dolent, simplement evidencia una esquerra postmoderna i un votant que té por a perdre el seu status. Per això el votant d’esquerra (temorós que no es produeixin els canvis que vol) no vota a partits independentistes i el votant centrista (temorós que acabi malament) no es fa independentista.
Les preocupacions dels votants ens mostren nexes i diferències
El votant no independentista de JxSí té fixacions clàssiques: l’atur i la precarietat. A més, mostra més preocupació per l’incivisme que per l’educació contrastant amb la postmodernitat del votant indepe de CSQEP, que es preocupa per la insatisfacció política. Estem davant d’un votant de pell transformadora que, encara que no ho sembli, té nexes amb els juntaires: ambdós són poc processistes i es preocupen pel funcionament de l’economia.
El votant independentista de CSQEP és més fàcil de trobar
El votant independentista de CSQEP és profundament urbanita, i això vol dir que a l’hora de fer campanyes es pot segmentar més fàcilment. A més, s’observa com la CUP ha xuclat els ecosocialistes a ciutats petites i capitals de comarca que van de 10.0001 a 50.000 habitants.
Eventuals i empresaris
Les categories professionals dibuixen poques diferències, tot i que hi sobresurt el percentatge d’empresaris amb assalariats entre els votants no independentistes de JxSí i el percentatge d’eventuals o interins en el cas dels independentistes de CSQEP. Per tant, ens trobem de nou entre dues aigües on es pot navegar més fàcilment del que sembla.
L’edat importa a JxSí:
En el cas de JxSí i el suport a la independència és molt clar els contraris són pocs però que augmenten a mesura que passen els anys. Ens trobem amb un votant geogràficament dispers, d’ordre, amb por a perdre el que té i d’edat avançada.
A CSQEP el factor edat no és tan fort
Si a JxSí s’observa que el factor edat és clau per entendre la seva bossa de votants no indepes, a CSQEP es veu una cosa lleugerament diferent. Allà el factor edat és percentualment més fort en les franges més joves però, pel que fa al nombre de votants, no és així.
La distribució dels indepes de CSQEP s’apropa a la distribució dels votants
La bossa d’independentistes de CSQEP trenca el factor edat. Així, la seva distribució no va en paral·lel a l’auge de l’edat. Val la pena fer una comparació amb el gràfic següent, on el tant per cent d’unionistes de JxSí va totalment lligat a l’edat.
Por a perdre el nivell de vida?
Com ja hem vist, el percentatge de “no” a JxSí es concentra a les franges més altes d’edat. Així, gairebé un 43% dels 116.700 vots unionistes de JxSí són persones majors de 65 anys.
El gènere trenca tòpics
Tradicionalment s’ha dit que les dones trien les opcions més conservadores. En el cas dels independentistes de CSQEP s’observa que les dones són majoria mentre que, en el cas dels unionistes de JxSí, els homes ocupen l’espai del no, tot i que en tots dos casos les diferències no són abismals.
L’independentisme ha de buscar el votant catalanista de centreesquerra que votaria a favor de la secessió mentre es reforça el votant no independentista (d’ordre) de JxSí. Les dades mostren el perfil d’un electorat metropolità, obert, preocupat per les qüestions postmodernes i que no guia el seu vot en base a l’edat. Paral·lelament, tenim un votant d’edat avançada, d’ordre, poc donat al canvi i preocupat pel seu status. L’independentisme ha de penetrar a zones de frontera (generalment urbanes però no sempre) i cooptar aquell votant que, sent independentista (o amb dubtes), té pell transformadora. Alhora, el govern i els partits han de donar inputs al votant no independentista de JxSí perquè voti a favor de la secessió. Això es fa sota la premissa d’una gran seriositat i aglutinant totes aquelles coses que tenen en comú el votant d’ordre de JxSí i els transformadors de CSQEP: la voluntat de fer un país obert, tolerant, que funcioni i que sigui seriós. S’ha de fer un caramel on l’ordre i el progrés social vagin de la mà. Només així, abandonant les campanyes d’autoconsum i cercant el votant que es necessita, l’independentisme aconseguirà consolidar la seva majoria.
